Des que varem mudar-nos a la casa amb hort on vivim ara que intento trobar una activitat d’hort que sigui realment engrescadora pels nens. Aquest any ho intentaré amb maduixes. Als nens els encanten les maduixes. A veure si els motiva plantar-les i veure com creixen gràcies a que les cuiden.

En aquesta entrada compartiré tot el que he averiguat respecte les maduixes i més endevant faré una altra entrada compartint el resultat.

Com començar amb les maduixes

La forma més pràctica i resultona és comprar la planta més o menys crescuda.

Una altra forma és amb un estoló. Un estoló és una branca de la planta que quan toca terra fa arrels.

I finalment la última es plantant una llavor. Aquest és el sistema més complicat, però al meu entendre el més bonic.

Generalitats

Les maduixeres, com moltes plantes que donen fruit, necessiten notar el fred de l’hivern per després donar fruit. Si l’hivern es suau, després donaran menys fruits, si l’hivern és dur (però sense glaçar) donaran més fruits i més bons. Si la temperatura no baixa dels -10ºC ni puja dels 55ºC la planta sobreviurà, però si tenia flors, aquestes es moriran. És per això que tant estolons (un cop han fet arrels i primera corona) com llavors, és millor posar-les durant entre 10 i 60 dies a la nevera (el millor seria a una càmera que les tingués entre 1 i 7 graus centígrads) per simular un bon hivern. La temperatura òptima és entre 10 i 13ºC nocturna i entre 18 i 22ºC diürna.

Hi ha moltíssimes varietats de maduixa. AQUI hi ha un llistat amb un bon grapat. Les més curioses que he trobat son: la maduixa espinac, la maduixa gerd i la pinyaberry.

Comprant una planta

Comprar una planta és molt pràctic, però molt probablement ens trobarem en que dona pocs fruits i passat un temps deixa d’estar tant bonica com quan la varem comprar. Això és degut a que la planta rep les millors atencions al garden per estar ben bonica i que la vulguem comprar, però després és molt probable que nosaltres no li fem el mateix bon tracte. A més els gardens no els fan el tractament tèrmic per que donin molts fruits, així que dependrà de les condicions ambientals que hagi tingut la planta.

Amb estoló

estolo maduixa

Un estoló es una branca el doble de llarga que les altres que té la característica que si se li soterra la punta, fa una nova planta que es pot desvincular de la primera.

A la imatge es veu un estoló de la planta de la dreta que ha sigut plantat a la seva esquerra. Si estès en un test apart se li podria fer el tractament tèrmic per potenciar la seva posterior vitalitat.

Quan una planta fa un estoló, podem clavar-lo una mica al terra per ajudar-la a fixar-se. Si es fa en un test diferent, es podrà ubicar la nova planta allà on es vulgui o regalar-la. Si la posem en un altre test, li podem fer el tractament tèrmic abans de trasplantar-la o regalar-la. Si l’estoló és nostre sabrem que la nova planta ja estarà adaptada a les condicions climàtiques de la zona.

El moment de tallar la connexió que uneix les dues plantes és quan la nova planta ha evolucionat. Es a dir, si ha fet fulles noves o les antigues han crescut.

Amb llavors

Aquest és el sistema més complicat però, al meu entendre, el més meravellós i el que més en contacte et posa amb la natura veient com tot comença amb una simple, i en aquest cas super mini, llavor.

Aconseguir les llavors

Una forma d’aconseguir les llavors és comprar-les 😛

Una altra forma d’aconseguir les llavors és treient-les d’una maduixa. El primer que es fa és treure amb un ganivet la part exterior de la maduixa, com si la peléssim. D’aquesta forma obtindrem tires primes de maduixa amb llavors. Per treure les llavors d’aquestes tires he trobat dos sistemes:

Instantani: Es posen les tires barrejades amb molta aigua a una batedora i es bat una estona per separar-les. Les llavors pesen i cauen al fons. Aleshores ja només cal treure l’aigua (un colador ens pot fer servei per fer-ho bé) amb maduixa surant i agafar les llavors del fons, assecar-les i guardar-les a la nevera per fer el tractament tèrmic.

Tradicional: Es posen les tires a secar i un cop ben seques es passa el dit per sobre fent una mica de pressió i les llavors aniran desenganxant-se.

Germinar les llavors

Si no fos perquè la maduixa es reprodueix per estolons, probablement ja no tindríem maduixes. És molt molt difícil que una llavor de maduixa germini posant-la directament al terra. És per això que el millor és fer-les germinar i deixar que creixi una mica la planta abans de posar-la al lloc final.

Hi ha diferents formes de fer germinar una llavor:

germinador-de-vidrio

A un pot germinador: Es posen les llavors dins i es cobreixen d’aigua (per estovar-la i que pugui sortir la planta més fàcil, entre d’altres coses) durant un temps que depen de la llavor. En aquest moment desconeixo el temps que pot estar una llavor de maduixa en aigua sense podrir-se. Quan ho provi ho posaré. Passat aquest temps es treu l’aigua i és deixen les llavors (sense asecar-les) dins i el pot cap per vall perquè acabi de sortir tota l’aigua. En aquest moment les llavors no necessiten llum. Si es deixa el pot il·luminat, es facilita que hi creixin els mohos  i les haurem de llençar. La temperatura ideal són uns 20ºC constants. A partir d’ara es mullaran les llavors per rentar-les i que quedin humitejades cada entre 8 i 12 hores en funció de la humitat i temperatura ambient. A mesura que veiem que van germinant (uns 2 cm.), podem anar-los plantant, però preferiblement a un recipient intermig com podria ser una safata de planters.

germinadora

A una safata germinadora: La idea d’una safata germinadora és posar les llavors sobre un enreixat de forma que es pugui regar per mullar les llavors i mantenir el grau d’humitat gràcies a l’aigua que s’acumula a la safata sense estar en contacte amb les llavors. En tenir una tapa fa efecte hivernacle amb un cert microclima.

A un germinador elèctric: Si fas servir un germinador elèctric programable tot és programar-lo, posar les llavors i recollir els germinats. També hi ha germinadors elèctrics que només escalfen per mantenir el grau de temperatura i humitat adequats. En aquest cas s’haurà de vigilar més i anar regant quan sigui necessari.

Semillero

A una safata de planter: D’entrada es posarà substrat tou (es compra als gardens) fins dalt. Es regarà per deixar el terra humit. Després d’apretar una mica el terra per fer-lo una mica consistent és quan es posaran dues llavors separades per cada forat i es posarà el terra mínim necessari per tapar les llavors i es polvoritzarà una mica d’aigua per deixar humida la nova terra però sense que es bellugui.

Fer el planter

Un cop tenim la llavor germinada, si no ha germinat directament al planter s’ha de posar al planter. D’entrada es posarà substrat tou (es compra als gardens) fins dalt. Es regarà per deixar el terra humit. Després d’apretar una mica el terra per fer-lo una mica consistent és quan es posarà amb molta cura la llavor germinada. Una a cada forat i es posarà el terra mínim necessari per tapar les llavors i es polvoritzarà una mica d’aigua per deixar humida la nova terra però sense que es bellugui.

Trasplantar al lloc definitiu

El moment per trasplantar al lloc definitiu es a principis de la primavera, quan ja no hi hagi risc de glaçades. Hi ha gent que diu que en lluna creixent. Si pots podar-la una mica li anirà bé per posar més energies en fixar les arrels i menys en alimentar la planta. El lloc definitiu haurà de tenir una profunditat mínima de 15 a 20 cm. Es pot plantar a ple sol, però com que prefereix una mica d’humitat millor plantar-la a semi ombra.

 

Algunes referències:

http://fichas.infojardin.com/hortalizas-verduras/fresa-fresas-freson-fresones-frutillas-fresales.htm
http://www.infoagro.com/frutas/frutas_tradicionales/fresas.htm